Per a alguns un problema, per a altres un plaer. Jo sóc del segon grup, i això no deu de ser bo.
Fins avui, que he anat al xinés, en nou dies he menjat deu vegades pasta. Sí,
no exagere. Matemàtica pura. I el millor és que no he repetit res... Val, sí,
he menjat dos dies lasagna. Però, què més dóna? És exagerat. I pensar que
encara gaudiré d’açò un parell de mesos i mig més... em torne boja. De moment,
però, no vull pensar en les conseqüències. Òbviament, hi haurà conseqüències. Oh,
i tant que hi haurà!*
I un altre plaer per a mi – aquest no fa tant de mal – és el fred que fa. De
moment, la temperatura més baixa que he vist ha sigut -8ºC pel matí quan anava a l’institut.
Concretament aquest matí.
I com n’és de bonic. Eixir pel matí i veure que cada fulla i cada rama,
fins i tot les teranyines, del jardí de casa, estan recobertes amb una grossa
capa de gel. Obris la porta i sents un cop sec, fred i agradable a la vegada que
t’arriba a la cara. Tot és blanc i respires i et surt per la boca el típic “fum”
que, personalment, sempre m’ha fet molta gràcia. Però és un fred sec, i vas ben
abrigada i no se’t cala als ossos. I és una sensació meravellosa. Puges al
cotxe i la boira no et deixa veure més enllà dels arbres que voregen la
carretera. Sembla com si visqueres en persona una pel·lícula de fantasia. Feia
temps que desitjava gaudir d’un paisatge així.
PD1: Vull que neve!
PD2: Pròximament fotos del paisatge “narnià”.
PD3: I ja era hora de poder estrenar el gorro de llana que em van regalar fa més d'un any...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada