In crescendo

Qui ha estat el valent que ha premut el botó d’accelerar? Perquè cada vegada tinc menys temps pa planejar coses i menys temps pa poder acabar tota la feina que tinc (com a conseqüència tampoc en tinc per a escriure al blog). Hui ja fa un més que no xafe Espanya.

La setmana passada va ocórrer el que duia tant de temps esperant... va nevar, uh! Però això no és el millor... El millor és haver-me despertat el dijous a les set del matí, que em digueren “Dorm, que hi ha molta neu i no podem dur-vos a escola” i, amb la tonteria, dormir fins a les dotze... La veritat és que em feia falta. Genial.

També he tingut una sorpresa del senyor Spotify. ‎"El país en el que te encuentras no coincide con el que está registrado en tu perfil". Spotify, com n’eres de llest. "Tu cuenta no puede usarse más desde el extranjero, ya que el tiempo máximo de viaje es de 14 días para una cuenta Spotify Free". Ciao Spotify, aleshores ens veiem d’ací un parell de mesos.

I açò no s’acaba. He estat en Gènova. Mamma mia, che freddo! Vam visitar una mostra de Van Gogh i Gauguin, impresionant, la veritat. Com a ciutat no vam visitar molt, així que no puc dir res. Vaig eixir de festa amb -12º a l'exterior. Això, sumat a  Gènova, implica que he estat un poc refredada. La discoteca era bellissima, però, com a música en general, em quede amb la d’Espanya. 

Per últim, heu de saber que... La polenta no està mal, això sí, pesa. Continue menjant pasta i no cansant-me. No sé què tenen els italians que els agraden les begudes amargues, i tan amargues!  Tinc molta feina. He fet ja algun examen, i inclús una exposició. Demà me’n vaig a Roma. Divendres a París. Què bé sona. Torne el pròxim divendres. Més coses per a contar.

Tot va de genial a millor. Sempre in crescendo.