Quan vas pel
passadís i tota la gent et saluda amb un somriure i amb un “Ciao Júlia!” i a tu
et costa ubicar-los, però així i tot, els correspons. Quan comences a formar
part de les conversacions, quan s’alegren de vore’t i s’interessen per com et
va, quan et diuen que ahir nosequecosa els
va recordar a tu, quan et pares a xerrar amb la gent entre classe i classe,
quan et diuen “Vine-te’n!” o "Queda't amb nosaltres!". També quan tens ganes de veure a la gent, quan t’agafen atacs de riure, quan proposes
alguna cosa i s’apunten, quan et poses amb la gent i es posen amb tu, quan hi
ha moltes persones ajudant-te a pronunciar correctament. Quan a casa “presumeixen”
de tu i si és necessari van a comprar Nutella en zero coma per a que estigues
ben contenta (més encara).
És aleshores quan
de veritat sents que formes part. I és una de les millors sensacions que una
persona pot tindre mai.
Visc a través teu aquesta experiència i les meves sensacions i sentiments són tan contradictoris...., estic feliç perquè tu ho estàs, estic contenta perquè tu ho estàs i estic orgullosa perquè sé que també jo sóc part i responsable de tot això que estàs vivint i gaudin.
ResponEliminaI al mateix temps estic tan celosa de tot el que t'envolta, de tot el que et passa i tinc eixa por i al mateix temps eixe orgull de saber que per a tenir-te t'he de deixar anar.
Sé que m'entens i jo t'estime tan...